Hola!
I un altre Salvat s'uneix a aquest ciberespai familiar!
Mmm... la veritat és que ara mateix no se m'acut que escriure... espero que més endevant si, perquè si no la meva aportació aquí promet poc...
Se m'acut que potser us podria comunicar a vosaltres, família meva, que el proper dia començo la 25 de setembre començo la universitat.
De moment és el més emocionant que m'ha de passar aquests dies, sense oblidar, com ja està escrit en un altre post (i en l'alcorà), les dues representacions dels 12 Homes sense pietat (lo de sense calers és una "morcilla"; certa però "morcilla" [que no firefox...]).
Dit això m'acomiado sense abans deixar escrita una frase que em va impactar i encuriosir quan la vaig sentir de boca d'en Carles Capdevila, en una emissió de El Club, a TV3:
A mi m'humilia que em matin.
Apa, una abraçada a tots i totes!
I un altre Salvat s'uneix a aquest ciberespai familiar!
Mmm... la veritat és que ara mateix no se m'acut que escriure... espero que més endevant si, perquè si no la meva aportació aquí promet poc...
Se m'acut que potser us podria comunicar a vosaltres, família meva, que el proper dia començo la 25 de setembre començo la universitat.
De moment és el més emocionant que m'ha de passar aquests dies, sense oblidar, com ja està escrit en un altre post (i en l'alcorà), les dues representacions dels 12 Homes sense pietat (lo de sense calers és una "morcilla"; certa però "morcilla" [que no firefox...]).
Dit això m'acomiado sense abans deixar escrita una frase que em va impactar i encuriosir quan la vaig sentir de boca d'en Carles Capdevila, en una emissió de El Club, a TV3:
A mi m'humilia que em matin.
Apa, una abraçada a tots i totes!
7 comentaris:
Benvingut al bloc, Martí!
benvingut al bloc també dic jo i que vagi bé la uni.
més humiliant encara és el que li va passar a un home de La Llacuna que primer es va morir i després es va matar.
bona sort!
I come es va matar? Llançant-se a la llacuna?
El fet luctuós va ser que l'home treballava les seves terres (un dia gris de tardor)llaurant-les (treballosament) amb el seu tractor (un new-holland luxury blended) quan de sobte li va sobrevenir un infart de miocardi de resultes del qual traspassà tot morint. El tractor va continuar la seva marxa fins al final del camp on va precipitar-se per un esvoranc de trenta metres. I és per això que la gent del poble es moren de riure cada cop que recorden el pobre home que primer es va morir i després es va matar. Quines coses!
Realment: quines coses!
Primer es mor, després es mata i tot seguit es moren de riure els altres... els hi està bé, per cruels! Jajaja...
Qué bo! M'he mort de la risa. És una història estupenda digna d'una peli del Xiquito. Enhorabona Manel.
massa morts, massa morts!... mes val que penseu coses més alesgres (ja, ja, ja, els de La Llacuna es despitxurraven de riure,però) Estimat Martí: molta sor i bona feina a la Uni
Publica un comentari a l'entrada